Encara avui els habitants de la Franja de Ponent no tenen reconeguts els seus drets lingüístics i culturals més elementals, sol a tall d’exemple l’ensenyament continua sent exclusivament en castellà. Fa anys que el govern aragonès però promet una Llei de Llengües per a regular aquest dret. La Llei no arriba i tampoc se sap de que servirà, si s’aplicarà eficaçment o si contindrà tot el domini lingüístic català de la Franja de Ponent.
Per analitzar la situació actual i els escenaris futurs davant d’una Llei, que podria ser un marc legal de mínims o un element poc útil per a recuperar la davallada del català en aquestes terres, el Gabinet Jurídic de la Institució Cultural de la Franja de Ponent ha organitzat la tercera sessió del Congrés de la Franja de Ponent. Una jornada que tindrà lloc el 30 i 31 d’octubre a La Portellada i Ràfels (Matarranya) respectivament i en la que participaran advocats ben coneixedors de la realitat d’una llei de llengües a l’Aragó i experts en grans campanyes estatals i internacionals. Entre ells Jordi Juan Monreal, David Sànchez i Chacón, Josep Jayà i Àngels Egea.
La finalitat és analitzar objectivament la realitat de la futura Llei de Llengües i de que servirà. Alhora s’avaluarà si cal portar ja al Govern d’Aragó davant la Justícia, com ara als Tribunals Europeus, per discriminar als habitants de la Franja de Ponent. Finalment s’analitzaran possibles campanyes nacionals, estatals i europees per a donar a conèixer la situació d'aquest territori.Primer Congrés de la Franja de Ponent