La pitjor notícia: el Govern d'Aragó anuncia una 'Llei de Llengües' on el català no seria cooficial.
Carregant
El Govern d'Aragó diu que "té la intenció de presentar el setembre vinent, un projecte de llei de llengües a les Corts aragoneses". Així ho van confirmar el president Marcel·lí Iglesias i la consellera de Cultura i Educació, Eva Almúnia, durant la clausura del 'Congrés de la Llengua Aragonesa' que s'ha celebrat recentment.
La llei de llengües porta força anys esperant i fins ara tots els comunicats "d'intenció" no s'han fet realitat. El que ja sabem és que no s'ha avançat res sobre el contingut d'aquest projecte i que el català -i l'aragonès- no serà cooficial, ja que la comissió jurídica assessora ho considera "constitucionalment impossible". No obstant això, establiria uns possibles minsos avenços en la normalització d'aquesta llengües tant en el terreny de l'educació com en el de la relació dels ciutadans amb l'administració.
Així, es "regularà i garantirà l'ensenyament de i en català". Serà però de manera optativa i no hi hauria ensenyament en català si no algunes classes en català, que no seran viables als instituts amb alumnes de la Franja però situats fora d'ella com ara el que correspon a la Ribagorça o els de les noves comarques. L'assignatura però s'incorporarà al currículum educatiu aragonès, sempre que es sol·liciti.
Serà, per tant, un dret i no una obligació.
La Institució Cultural de la Franja de Ponent ja ha dit públicament que tal com es presenta aquesta Llei "és, desprès de tants anys d'espera, un insult, una discriminació evident als catalanoparlants i una presa de pèl" i reclama “l'ensenyament en català igual que al Principat, els xiquets de la Franja no han de ser discriminats culturalment per haver nascut a l'Aragó”. La Institució també avisa d'un gran perill, la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, que segons el document de l'avantprojecte tindrà la funció primordial d'"elaborar i determinar, si escau, les regles de normalització definitiva de l'aragonès, i del català d'Aragó". En aquest sentit la ICFP ha alertat de que no volem una AVL i que això correspon a l'IEC. D'altra banda ha recordat que no existeix cap "català d'Aragó".
A més, aquest Consell podrà dictaminar on s'ensenya català o aragonès.
L'únic pas un xic positiu entre l'anterior i l'actual avantprojecte de llei de llengües de l'Aragó és que les principals decisions ja no es deixen a l'atzar del que vulguin decidir els ajuntaments. Però pot ser la solució és pitjor ja que l'ensenyament en català o aragonès queda en mans de les votacions dels pares, tinguin la formació o les pressions que tinguin, sense oblidar les accions contra el català més que evidents dels darrers anys.
Finalment tampoc se sotmetrà a votació municipal la delimitació de les zones d'utilització de les llengües pròpies, tot i que les noves comarques creades pel Govern d'Aragó amb capitals castellanes o força pobles castellanoparlants ja s'encarreguen de condemnar una futura aplicació comarcal de la Llei.
Per tant el Govern d'Aragó diu no a l'equiparació entre la gent i els pobles que parlen castellà, català i aragonès al seu territori administratiu i no amaga un no rotund a la tan reclamada oficialitat del català a la Franja de Ponent.
L'anada a Madrid per a denunciar el Govern d'Aragó.
452 lectures
Cap comentari
EnviarComentaris
No hi ha cap comentari
Comenta
La direcció del web franjadeponent.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
La direcció del web Franja de Ponent de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.